Category mountainbike

Jun 15 2011

HSMTB Puigmal assault

El HSMTB va fer els Pedals del vi fa aprox. Un mes. I es clar, el cuquet va despertar la bestia. Què fem? Quina serà la propera, quin repte ens posem, podriem, aniriem, hauriem, fariem, .. Pedals del be, pedals del mal, pedals del xx, … I… Si… Fem… Alló… Que no fa gaire gent? 😉
Som-hi doncs: Farem el Puigmal… Pero en bici… Per allò de fer-ho diferent :-))))
Dia X-1
Sortim de SBD a les 8:45 amb l’autocaravana. La idea és dormir a Planoles per així no haver de matinar tant. Ens instal.lem en un poble més o menys desert davant de l’alberg.
Dia x hora H
Que esmorzo? Prenc cafe? Pasta? Bollos? Bocata? Suc? Llet? Que faig!!! Panic !!!
Un cop esmorzats i preparats sortim direcció Puigmal: només sortir la tenim una agradable rampa per sortir del poble. Serà un bon preludi del que ens espera. una pujada continuada i sense treva de 29 km. Que bo !!!, només arribar a la collada ja estem perduts, que si la meva ruta em porta, que s el JB no veu el GPS, que si el Martini jo porto GPS però no tinc track, qe si el GM tè raó, que si, que si que si… Que si que acabem enfilant la collada cap amunt.
Arribem a Dòrria. Ens desviem de la collada, i per primera vegada s’ha de posar el plat petit. A partir daqui poques vehades el treurem al llarg de tota la pujada. Diria més, fins i tot i haurà punts que buscarem una marxa menys que no tenim.
Consigna: pujar, pujar i pujar, i pujar. Anem fent, reservant forçes, sent prudents, res de piques que no ens portarán a enlloc.
Que bons que som, per aqui només pujen bikers i 4×4 …uff som uns maquines, que forts que estem, d’aqui a la iron man… I de cop i volta ens desperta el soroll d’un 2CV que baix per la pista. !!!!###%%%***>$£!!!!!! Commooorrr?.. Ok, ok, l’home que el porta tè pinta d’auctòcton que ve de control.lar el bestiar.
Seguim: ara la cosa ja es comença a enfilar de valent i és difícil baixar del tercer pinyó… Curva a la dreta tota forrada d’herba, i…. Per aqui hem de pujar? Una rampa de tres parell de nassos, amb herba xopa, fang i merda de vaca que tindra com a mínim 1,5 km. desbloqueig de suspensió perquè traccioni. Els primers renecs del GM no triguen en arribar. Coronem fins a la creu de xxx i ens deixa encarats per un cami que torna apareixer després del prat que ja s’intueix impossible de coronar fins a dalt a sobre de la bici.
I efectivament, cmençem a escalar literalment: plat petit, pinyo gram i el dit de la dreta que segueix buscant una marxa menys… Vinga, vinga, el cor a 170 ppm, la respiració a tope, ai que caic, ai que em trec les cales, ai que no puc: peu a terra. Deu ni dó el que em grimpat, no menys d’un 20% de desnivell entre pedres i ragerots, però és que el que ens queda per davant tindra com a mínim un 25 o 26%. A empenyer s’ha dit. Paradeta, foto, reagrupament i continuem. Ara ja estwm coronant la primera de les carenes. Arribem al filat que separa França de Catalunya.
Hem de travessar el filT, però no està clar que no prti corrent, vimga qui el toca?..ummm…. Uixx…. . No i ha corrent 😉
Fem una paradeta d’avituallament, mengem una barreta. Portem ben be un parell d’hores i mitja pujant. Tornem-hi. El camí s’aplana una mica i fins i tot podem fer un troc d’aquest «falso llano» amb plat mitjà. Molta aigua per el camí que fa que et quedis aturat. Travessem un altre filat de vaques i cavalls, i ja començem a tenir una visió parcial del pic del Puigmal mig emboriat.
I tambè de les rampes que ens esperen a partir d’aquest punt. Jo no hi ha vegetació alta desde fa estona. Pedres i herba d’alta muntanya, i un camí que alterna en camí i corriol. Ara ja comença a picar la cosa, i és important mantenir la ment entrtinguda en quelcom que no sigui el patiment. Hi ha punts, en que la temptació de posar peu a terra o parar a descansar son grans, però nosaltres ho som més i no donem el braç a torçe.
I… Será possible, quan estem carenant abns d’empendre la dura rampa cap als remuntadors de Puigmal, veig un tipo que puja corrents desde la vall del costat, i que hem fa senyals???? Però això del Puigmal no era només per homes durs??? Ja,ja,ja…
Doncs no, ves per on que és el Jordi que treballa al balneari de Ribes, i que ens indicav una marmota que fugia corrents. El tio és un màquina de Terrassa, que s’ha afincat a Planoles i que entrena i participa en proves d’ultra fons. Xerrem no més de 2 minuts, i seguim amunt. El Jordi ens segueix corrents al costat i parlant !!!????!!! Comooorrr??? Però si estem a 2100mtrs. Quin màquina !!!!. Ens deixa quan la cosa es comença a enfilar de valent de nou. Dura pujada fins creuar els remuntadors de Puigmal.
Fet !! Ja hi som, dura, dura, la pujada, arriba un petit tram que torna a planejar una mica, pero de seguida es converteix en un corriol que es va complicant i que acaba pujant i baixant. Alguns trams ja hem de carregar la bici per superar els obstacles.
Rapidament arribem al peu de l’últim tram per fer l’ascens final. Però… Ummm.. Segur que és per aquí???? Però si això és una paret !!!! De veritat, egur que hem de pujar per aquiiiiiii !!! Gluupppsss.
Que si home que si, amunt. Cadascú ho intenta de la manera que pot. Tibant la bici, carregant la bici a coll, arrossegant la bici. Mica en mica anrm enfilant. Estem aprox. A 2600 mtrs, i l’esforç es comença a notar. L’ascenció es fa lenta, feixuga, hi ha molta pendent. 10 metres. I pares a agafr aire, 10 més idem, però anem ascendint. El GM va renegant, i m’asebento, ja un cop a Ribes de Freser que va tenir temptacions de pecar i pujar sense la bici, però que per por de represalies va decidir cremar totes les forçes pujant la bici fins a dalt.
Arribo finalment després d’haver carregat la bici en ombros com a mínim l’últim quilòmetre… Però la il.lusió m’omple quan veig la creu, i les banderoles corresponents que indica que s’ha rrbat al cim. A dalt hi ha un parell de nois que han pujat per l’altre banda, desde Núria. Al veure que apareixem amb la bici les cares que fan son un poema: però que fas aqui amb una bicicleta?. Naturalment li trec ferro, i els dic que som un grup habituat a fer bojeries amb mtb… Ja, ja, ja…
Al cap d’una estona apareix el Martini amb cara i comentari inclós… Estic fins els XXX de carregar la bici, però ha valgut la pena.
Finalment apareix el GM amb cara de perro apaleado, però amb cara de satisfacció.
Abraçada colectiva: hem fet el cim. Estem una estona a dalt alimentant-nos i recuperant forçes.
Estem tant entusiasmats que decidim canviar els plans i baixar direcció fontalba.
Pujem a les bicis i avall que fa baixada. El cert es que és una baixada imponet, d’aquelles que espanta i que has de posar el cul darrera el seïent per tal de no sortir pel davant. Seguim fins que arriba un moment que tot i frenar la bici no s’atura degut al desnivell que hi ha i que tot son pedres , lloses i un terreny que tè pinta que un error es podria pagar car. Fem el descens fins a la primera carena a peu, intentant no baixar de cop degut a alguna patinada. El cert es que l’adrenalina esta a flor de pell. Arribem a una zona a on es torna a dibuixar un corriol que ressegueix la carena de la muntanya. Pugem a les bicis, i avall que fa baixada. Brutal, acollonant, terrorific, espectacular. Si la pujada era dura, la baixada és esgotadora. Les mans ja no saben com agafar-se al manillar, les cames s’esgoten de l’esforç, els frens es fonen, i les suspensions treballen de valent (que bé que va la stumpjumper per aquests terrenys). La boira envaeix el camí, sort del gps que ens indica la ruta a seguir, ja que en alguns moments el corriol es desdibuixa. Brutal !!! Arribem a Fontalba, i enfilem el cAmi de baixada al més pur estil Pikes Peak.
Llavors un tram de carreyera a pinyó, amb escapada del GM inclosa i treball d’equip amb el Martini per neutralitzar-lo.
Arribada a Ribes i cerveseta de celebració. han estat un total de 6 hores en moviment, i un total de 51km. Dura, perö gratificant. ja la tenim aqui !!!
Ara ens n’haurem d’inventar un altre….

Oct 4 2010

Post Meridià Verd

Doncs això ja ho tindriem…,si bé per temps ho vàrem deixar a Granollers podem dir que ja tenim el Meridià verd al sac.
Han estat 2 dies intensos, plens de pujades, baixades, puntxades, i carcajadas !!!
Pujada Ribes amb el Martini i el Xavi. Agradable vetllada a base d’hidrats de carboni.
El dissabte a les 7:30 ens trobem amb la resta:Balme, Jero, Oscar. Ja hi som tots i començem una entretinguda ascensió de 12km i 700mtrs de desnivell. Mica en mica s’ens va dibuixant un paissatje del que promet ser una gran sortida !!
Continuarà…

May 16 2010

100km de Volta pel Valles a pèl !!!!

100 km han calgut PER anar de sabadell a matadepera, rellinars, mura, monistrol de Calders, granera, sant llorencs sayal i de nou a Sabadell.
2500 mtrs. De desnivel han calgut per conseguir la fita.
El UMK i un servidor. Pujades increíbles, aixi com baixades d’infart. Top speed a 68km/h.
L’entrenament per Pedals de Foc sembla que comença a funcionar.
Que be que va la Stumpy !!!!!!
Això si, no hi ha hagut temps ni per una foto.

Abr 27 2010

SBD.Sant Adria-Premia-Premia de Dalt-Vallromanes-Montornés-Mollet-Polinya-SBD: 80km

Sortida molt entretinguda i diversa. Fons fins a premia de baix, planeant a bon ritme, pulada fins a premia de dalt fins a coronar la serralada litoral, i baixada vertiginosa fins a Vallromanes. La resta fent via cap a Mollet del Valles, i camins nous fins a Sabadell. 80km, i el Zaragosa estrenant la Scott Spark 35. No vegis com va la bici i el Xavi !!!!

Avui tenim Video !!!!



Abr 5 2010

Entrenaments Setmana Santa -Vall de Camprodon-

Doncs això, uns dies per Camprodon han permés fer alguns entrenaments interessants a part de compartir una mica de bici amb la family.

Primera Sortida: seguint el track de Wikilock,  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=407167 , doncs ha estat realment interessant. Quasi 1600 mtrs. de desnivell en 31km. Rampes de un 20%, i algún que altre peu a terra ha sigut necessari per portar a terme la ruta. A més, a partir de 2000mtrs. llengues de neu importants tallaven al camí, de manera que ha estat necessari dosis de treking per poder esquivar aquests imprevists. Això sí ha estat un reglar el arribar a dalt, i caranejar més amunt dels 2000 mtrs fins arribar a trobar la pista de descens. Poc més a dir, no tenia res que envejar que a les maxiavalanches de vallnord. Xamuscada de frens i suspensions, baixant a tot drap per unes pistes demoledores.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

El Martini, per garrepa ha patit de valent amb el seu pneumàtic del darrera, que quan frenava el que feia era seguir tal qual anava :-).

Per cert !!!, respecte a pneumàtics: Els Specialized Capitan 2bliss, van de conya. Bon compromís de rodadura, fermesa, i tracció. Però tenen un problema: els laterals. Vaig canviar el del darrera, i als 15 dies, tenia una «raja» al lateral important.Aquests dies m’he donat compte que el del davant va pel mateix camí. El segon del darrera, ja l’he canviat per un captain 2bliss CONTROL, en comptes de SWORKS. De manera que els laterals son més reforçzats. Procuraré aguantar el del davant fins abans de pedals i el canviaré també per un CONTROL. No vull sorpreses !!!

La segona ruta que vàrem descobrir: un combinat de la primera + una ruta nova fins a Pardines (Ribes de Freser).

Simplement brutal: pujada épica: 10km pujnat amb uns desnivells tremendos. Vàrem fer una 800mtrs. de desnivell amb aquests 10km. Després de carenajar fina a dalt de la Collada Verda, baixada cap a Prdines. Un camí d’infart, molt ràpid, i amb un seguit de trenca aigues que el que convidaven era a trencar el basculant dels bots que foties !!!

Esmorzar recuperador a Pardines. I dilema per on seguir. Vàrem valorar no baixar fins a Ribes de Freser per tornar a agafar una altre pista per on marcava el track. No voliem fer més desnivell, i vàrem decidir tallar desde Pardines i empalmar la mateixa pista més endavant mitjanaçant un corriol que vàrem trobar assenyalat !!!!

L’entrada al corriol ja va ser tota una declaració d’intencions: una pujada de plat petit, pinyó gran i tirant-te damunt del manillar per no posar-te la bici per barret. Sot que aquest tros era una pista encimentada, pero se suguit s’acaba i comença un vertader infern. Fang, pedres, i tot en un desnivell terrible. Diversos trossos a peu. No hi havia opció de pedalar més. I tot plehgat per arribat a un prat en plena muntanya a on s’acabava el corriol i no hi havia més pista que un camí de vaques que anava desapareixent.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Finlament trobem la pista per acabar punjant fins a empalamar per la mateixa baixada – regal del primer dia. Uns altres 30 i pocs km. i 1500mtrs. de desnivell.

Pocs km. i molt de pendent han sigut acompanyats del fred l’entrenament d’aqeusts dies. Ambdues sortides equivalents al coll de l’oli i al Triador que ens esperen a pedals de foc !!!!! ja falta menys !!!!

Feb 15 2009

És una sortida, és una crònica…. no, és un post de la reparació de la GIANT del JB


Doncs si, ja tinc la bici arreglada. M’agradaria fer menció especial a la gent de ciclos Trujillo que s’han portat la mar de bé desde el dia que els hi vaig comprar la bici.
Resulta que desde fa uns mesos, al frenar la bicicleta feia molt de soroll, i vibrava (fre del darrera). Després de portar la bici un parell de vegades perquè ho miressin, a la tercera em van dir que els hi deixés que enviarien el cuadre a Giant perquè el revesessin.
Doncs, bé finalment han optat per canviar el cuadre i m’han tornar la bici muntada de nou sense cap cost en cap moment.
L’únic que em sap greu, és que he perdut el color taronja del cuadre original, ja que el que han muntat de nou és del 2009 i els colors son del mateix any. (Tot i que el JB petit diu que li agrada més).
Així que ja tenim bici per anar pensant en fer una sortida. Potser haurem d’acabar la sortida inacabada, o més ben dit, que va acabar en un lloc equivocat en un moment equivocat. O sigui que tenim pendent fer una nocturna Sabadell-Castellar-Sabadell amb començament i final a casa de cadascú, no a l’hospital amb 4 costelles trencades…
Així que salut !! i bona setmana !!
Més fotos aquí…

Mar 3 2008

Amunt amunt desperta ferro !!!




Aquesta setmana em toca mi: JB. Fins ara només havia aportat els recursos tècnics (que tampoc no té gaire mèrit), i ja és hora de que em “mulli”.
Per començar dir que va ser una sortida “coixa”. Coixa perquè?: doncs perquè per temes logístics el Martini estava ingerint Gin-tònics en un “bodorrio” i no va poder venir dissabte. Finalment vaig constatar el dissabte a la nit que els Gin Tonics se li van posar malament  … (ja se sap no s’han de barrejar el Gin amb el Martini 😮 )
Anem per feina: sortida a les 8:00AM des de un lloc absolutament conegut. Des de sota casa el Xavi. Fixeu-vos si és important l’home: sempre, però quan dic sempre és sempre, sortim i tornem des de sota a casa el Xavi. És igual si em d’anar direcció contrària… nosaltres a casa el Xavi …. juas, juas, …
Seguim, que encara no em sortit i ja portem tot un paràgraf de text.
Recapitulem: tenim que anem el Xavi, i jo mateix el JB, o en altres guebs el JBontheROCKS, … direcció el Santuari de la Salut. Camí vell de Castellar, petita trialera de pujada a on trobem un parell de caminants que ens animen a seguir i no posar peu a terra, … fins que a la pujada per enfocar cap a Sentmenat ens trobem una colla, que com no, el Xavi els enforquilla i fot pedal avall ¡!!. Ostres!!! Quin home, veu la seva ombra, s’espanta i es fot a córrer com un boig … en fi, el de la bici groga encara està buscant les enganxines. Com no, tot això jo m’ho miro en primera persona i sense deixar que “don Javier” s’escapi més de mitja roda, i evidentment no afluixant no fos cas que el de la bici groga ens pogués donar caça …
Seguim pujant ara ja a un ritme més suau, i acordem una consigna de si tu no apretes jo no apreto: tot això perquè avui fem un recorregut nou. Bé nou nou no, el JB de la seva faceta endurera s’ho coneix d’haver-ho fet amb la KTM i avui vol provar si és capaç de fer-ho amb GIANT.
Arribats a culminar la part més alta, enfoquem cap a Sentmenat per una baixada nodrida de formidables trenca aigües en el camí que fan les delícies dels més saltadors. Fins i tot ens trobem un grup de moteros respectuosos (WR’s, KTM’s, …), que no tenen nassos de passar-nos a la baixada no fos cas que també els arranquéssim les enganxines.
Arribem a Sentmenat per carretera, i enfilem per una pista a on ja adverteixo a “Don Javier de Zaragoza y todos los santos que van en bicicleta”, que la cosa puja força estona: al•lucinant!!! em fa cas i no es fot a pedalar com un boig !!!
Amunt, amunt, la cosa va pujant per una pista ample, que tot i tenir força desnivell se supera sense massa dificultats. A partir d’un punt ens desviem direcció el bosc de Guanta, a on la cosa es comença a complicar. El terreny molt més abrupte, i un desnivell dels que t’obliga a posar plat petit i pinyó gran (jo pujava alternant els dos de dalt). La cosa es va complicant fins al punt que personalment sent-ho com em fa una tibada el bessó esquerra. Excusa fantàstica per parar. Segueixo, i veig que el Xavi també ha posat peu a terra una mica més amunt que jo (quin consol !!!). Després de trobar-nos a un parell de baixada que ens animaven !!! vinga, vinga que només falten 150 metres (de pagés per cert!), tornem a enfilar l’últim tram fins al final.
A partir d’aquest punt la cosa s’aplana una miqueta, i anem enfocant direcció Gallifa, i llavors per uns corriols cap a Sant Llorenç. Baixada per trialera (veure fotos !!!), a on ens ho passem d’allò més bé endurejant amb les bicis.
Arribada a Sant Llorencs: un parell de truites Teresa !!! reposem energies i… escolta Xavi, vols anar fins la clau a veure con salten? Vinga, vinga…. als afores de Sant Llorenç hi ha un petit complex preparat per fer trial, bmx, i free style !!!. Al•lucinant veure un xaval que no tenia més de 12-14 anys els bots que fotia!!!. Dobles, bici creuada a l’aire i fins i tot un “back-flip” amb caiguda a piscina d’espuma. També una nena, que practicava un descens amb alguns salts d’alló més intimidadors.
Frustrats pel que mai arribarem a poder fer, enfilem cap avall. Desfer camí direcció puig de la creu, a on a la pujada, ara sí, “don Javier de Zaragoza y todos los santos que van y andan en bicicleta”, es desmarca fins a culminar el coll (no s’estava fumant un cigarro mentre m’esperava perquè en els temps que corren ja no es porta…).
A partir d’aquí plegats cap al puig de la creu, baixada a ritmillo a on la inconsciència i la tècnica fan que em pugui venjar del Xavi i poder arribar a baix tot esperant-lo fent estiraments (tot s’ha de dir que una mica més em menjo un Suzuki Samuari). A partir d’ara tornaré a anar més en compte … 
Seguim cap a Castellar, baixada per darrera al riu, “Top Speed” al lloc habitual a on aquesta vegada surto vencedor (67,1km/h) (això és que el Xavi em deixa les engrunes). Arribàrem a Sabadell i pujada final a on “monsieur Zaragoza” per fi !!! no em pot fotre canya (o no vol), però que crec que recull els fruits dels excessos fets durant la resta de la sortida…
Molt bé!! Objectiu aconseguit !!! aprox. 52km de pur off-road !!! això comença a tenir pinta de que podrem anar a fer el Cabrerés !!!