HSMTB Puigmal assault

El HSMTB va fer els Pedals del vi fa aprox. Un mes. I es clar, el cuquet va despertar la bestia. Què fem? Quina serà la propera, quin repte ens posem, podriem, aniriem, hauriem, fariem, .. Pedals del be, pedals del mal, pedals del xx, … I… Si… Fem… Alló… Que no fa gaire gent? 😉
Som-hi doncs: Farem el Puigmal… Pero en bici… Per allò de fer-ho diferent :-))))
Dia X-1
Sortim de SBD a les 8:45 amb l’autocaravana. La idea és dormir a Planoles per així no haver de matinar tant. Ens instal.lem en un poble més o menys desert davant de l’alberg.
Dia x hora H
Que esmorzo? Prenc cafe? Pasta? Bollos? Bocata? Suc? Llet? Que faig!!! Panic !!!
Un cop esmorzats i preparats sortim direcció Puigmal: només sortir la tenim una agradable rampa per sortir del poble. Serà un bon preludi del que ens espera. una pujada continuada i sense treva de 29 km. Que bo !!!, només arribar a la collada ja estem perduts, que si la meva ruta em porta, que s el JB no veu el GPS, que si el Martini jo porto GPS però no tinc track, qe si el GM tè raó, que si, que si que si… Que si que acabem enfilant la collada cap amunt.
Arribem a Dòrria. Ens desviem de la collada, i per primera vegada s’ha de posar el plat petit. A partir daqui poques vehades el treurem al llarg de tota la pujada. Diria més, fins i tot i haurà punts que buscarem una marxa menys que no tenim.
Consigna: pujar, pujar i pujar, i pujar. Anem fent, reservant forçes, sent prudents, res de piques que no ens portarán a enlloc.
Que bons que som, per aqui només pujen bikers i 4×4 …uff som uns maquines, que forts que estem, d’aqui a la iron man… I de cop i volta ens desperta el soroll d’un 2CV que baix per la pista. !!!!###%%%***>$£!!!!!! Commooorrr?.. Ok, ok, l’home que el porta tè pinta d’auctòcton que ve de control.lar el bestiar.
Seguim: ara la cosa ja es comença a enfilar de valent i és difícil baixar del tercer pinyó… Curva a la dreta tota forrada d’herba, i…. Per aqui hem de pujar? Una rampa de tres parell de nassos, amb herba xopa, fang i merda de vaca que tindra com a mínim 1,5 km. desbloqueig de suspensió perquè traccioni. Els primers renecs del GM no triguen en arribar. Coronem fins a la creu de xxx i ens deixa encarats per un cami que torna apareixer després del prat que ja s’intueix impossible de coronar fins a dalt a sobre de la bici.
I efectivament, cmençem a escalar literalment: plat petit, pinyo gram i el dit de la dreta que segueix buscant una marxa menys… Vinga, vinga, el cor a 170 ppm, la respiració a tope, ai que caic, ai que em trec les cales, ai que no puc: peu a terra. Deu ni dó el que em grimpat, no menys d’un 20% de desnivell entre pedres i ragerots, però és que el que ens queda per davant tindra com a mínim un 25 o 26%. A empenyer s’ha dit. Paradeta, foto, reagrupament i continuem. Ara ja estwm coronant la primera de les carenes. Arribem al filat que separa França de Catalunya.
Hem de travessar el filT, però no està clar que no prti corrent, vimga qui el toca?..ummm…. Uixx…. . No i ha corrent 😉
Fem una paradeta d’avituallament, mengem una barreta. Portem ben be un parell d’hores i mitja pujant. Tornem-hi. El camí s’aplana una mica i fins i tot podem fer un troc d’aquest «falso llano» amb plat mitjà. Molta aigua per el camí que fa que et quedis aturat. Travessem un altre filat de vaques i cavalls, i ja començem a tenir una visió parcial del pic del Puigmal mig emboriat.
I tambè de les rampes que ens esperen a partir d’aquest punt. Jo no hi ha vegetació alta desde fa estona. Pedres i herba d’alta muntanya, i un camí que alterna en camí i corriol. Ara ja comença a picar la cosa, i és important mantenir la ment entrtinguda en quelcom que no sigui el patiment. Hi ha punts, en que la temptació de posar peu a terra o parar a descansar son grans, però nosaltres ho som més i no donem el braç a torçe.
I… Será possible, quan estem carenant abns d’empendre la dura rampa cap als remuntadors de Puigmal, veig un tipo que puja corrents desde la vall del costat, i que hem fa senyals???? Però això del Puigmal no era només per homes durs??? Ja,ja,ja…
Doncs no, ves per on que és el Jordi que treballa al balneari de Ribes, i que ens indicav una marmota que fugia corrents. El tio és un màquina de Terrassa, que s’ha afincat a Planoles i que entrena i participa en proves d’ultra fons. Xerrem no més de 2 minuts, i seguim amunt. El Jordi ens segueix corrents al costat i parlant !!!????!!! Comooorrr??? Però si estem a 2100mtrs. Quin màquina !!!!. Ens deixa quan la cosa es comença a enfilar de valent de nou. Dura pujada fins creuar els remuntadors de Puigmal.
Fet !! Ja hi som, dura, dura, la pujada, arriba un petit tram que torna a planejar una mica, pero de seguida es converteix en un corriol que es va complicant i que acaba pujant i baixant. Alguns trams ja hem de carregar la bici per superar els obstacles.
Rapidament arribem al peu de l’últim tram per fer l’ascens final. Però… Ummm.. Segur que és per aquí???? Però si això és una paret !!!! De veritat, egur que hem de pujar per aquiiiiiii !!! Gluupppsss.
Que si home que si, amunt. Cadascú ho intenta de la manera que pot. Tibant la bici, carregant la bici a coll, arrossegant la bici. Mica en mica anrm enfilant. Estem aprox. A 2600 mtrs, i l’esforç es comença a notar. L’ascenció es fa lenta, feixuga, hi ha molta pendent. 10 metres. I pares a agafr aire, 10 més idem, però anem ascendint. El GM va renegant, i m’asebento, ja un cop a Ribes de Freser que va tenir temptacions de pecar i pujar sense la bici, però que per por de represalies va decidir cremar totes les forçes pujant la bici fins a dalt.
Arribo finalment després d’haver carregat la bici en ombros com a mínim l’últim quilòmetre… Però la il.lusió m’omple quan veig la creu, i les banderoles corresponents que indica que s’ha rrbat al cim. A dalt hi ha un parell de nois que han pujat per l’altre banda, desde Núria. Al veure que apareixem amb la bici les cares que fan son un poema: però que fas aqui amb una bicicleta?. Naturalment li trec ferro, i els dic que som un grup habituat a fer bojeries amb mtb… Ja, ja, ja…
Al cap d’una estona apareix el Martini amb cara i comentari inclós… Estic fins els XXX de carregar la bici, però ha valgut la pena.
Finalment apareix el GM amb cara de perro apaleado, però amb cara de satisfacció.
Abraçada colectiva: hem fet el cim. Estem una estona a dalt alimentant-nos i recuperant forçes.
Estem tant entusiasmats que decidim canviar els plans i baixar direcció fontalba.
Pujem a les bicis i avall que fa baixada. El cert es que és una baixada imponet, d’aquelles que espanta i que has de posar el cul darrera el seïent per tal de no sortir pel davant. Seguim fins que arriba un moment que tot i frenar la bici no s’atura degut al desnivell que hi ha i que tot son pedres , lloses i un terreny que tè pinta que un error es podria pagar car. Fem el descens fins a la primera carena a peu, intentant no baixar de cop degut a alguna patinada. El cert es que l’adrenalina esta a flor de pell. Arribem a una zona a on es torna a dibuixar un corriol que ressegueix la carena de la muntanya. Pugem a les bicis, i avall que fa baixada. Brutal, acollonant, terrorific, espectacular. Si la pujada era dura, la baixada és esgotadora. Les mans ja no saben com agafar-se al manillar, les cames s’esgoten de l’esforç, els frens es fonen, i les suspensions treballen de valent (que bé que va la stumpjumper per aquests terrenys). La boira envaeix el camí, sort del gps que ens indica la ruta a seguir, ja que en alguns moments el corriol es desdibuixa. Brutal !!! Arribem a Fontalba, i enfilem el cAmi de baixada al més pur estil Pikes Peak.
Llavors un tram de carreyera a pinyó, amb escapada del GM inclosa i treball d’equip amb el Martini per neutralitzar-lo.
Arribada a Ribes i cerveseta de celebració. han estat un total de 6 hores en moviment, i un total de 51km. Dura, perö gratificant. ja la tenim aqui !!!
Ara ens n’haurem d’inventar un altre….

SBD.Sant Adria-Premia-Premia de Dalt-Vallromanes-Montornés-Mollet-Polinya-SBD: 80km

Sortida molt entretinguda i diversa. Fons fins a premia de baix, planeant a bon ritme, pulada fins a premia de dalt fins a coronar la serralada litoral, i baixada vertiginosa fins a Vallromanes. La resta fent via cap a Mollet del Valles, i camins nous fins a Sabadell. 80km, i el Zaragosa estrenant la Scott Spark 35. No vegis com va la bici i el Xavi !!!!

Avui tenim Video !!!!